· La relació que es troba entre Guynemer i Josep Maria Junoy,es que Guynemer va ser un frances que va lluitar al llarge de la seva vida a guerras i va ser molt conegut tant per les seves victories com per la seva destressa com a pilot. Desgraciadament va morir en un dels seus actes de servei i no es va tornar a sapiguer res mes d'ell. La relació la trobem en que Junoy compon aquest poema cal·ligrama i va fer arribar l'avantguardisme a Catalunya. La utilizacació del tema,en aquest cas la mort en la guerra,tambe es un tre significatiu.
·Un dels trets que es troba al poema es la forma que té. La manera de trencar amb el moviment anterior i la l'alternança de la sintaxi que provoca que sigui estranya.
divendres, 26 de desembre del 2008
dimarts, 9 de desembre del 2008
• Els efectes del divorci: trencament familiar = fracàs escolar?
Quan una familia es troba davant d'un trencament per part,en aquest cas,
dels pares en la majoria de casos el nen participa en el procés de separació.
Els efectes que es produeixen en el nen varien segons la edat,
la seva maduresa,la sensibilitat o bé les causes de la separació
o el procés.Un dels efectes que es troba en un nen en una situació
de divorci es que pasa de ser una persona que sempre a tingut un
ritme escolar bo,quasi sempre, i cambia amb els simptomas que ja
no es relaciona amb la gent,no fa els deures,esta molt despistat.
Per això una de les solucions es avisar al centre en la situació
que es troba la familia per a que es pugui actuar en cada moment.
Si a casa els pares es troben en conflicte afectara als fills,
ja que aquests es donaran compte i començaran a sentirse
insegurs si la seva familia sortira al davant o no.
A més a més els pares deixaran una mica l'atenció dels fills i si es senten
abandonats repercutira a l'ambient academic.
Les repercusions en l'aprenentatge es mostren probablement tant immediatament
es produeix el divorci i després a llarg termini amb el seu caracter davant les personas,els companys,el professorat.
Sens dupte una ruptura familiar com es el divorci afecta als fills d'una manera inevitable però si es pot disminuir aquest efecte negatiu,ja que els pares son responsables de la nostra educació i un dels pitjors problemes que es pot produir a causa d'un trencament familiar és el fracàs escolar que es produira en els fills si no hi tenen hàbits,ni empemta per part dels familiars.
dels pares en la majoria de casos el nen participa en el procés de separació.
Els efectes que es produeixen en el nen varien segons la edat,
la seva maduresa,la sensibilitat o bé les causes de la separació
o el procés.Un dels efectes que es troba en un nen en una situació
de divorci es que pasa de ser una persona que sempre a tingut un
ritme escolar bo,quasi sempre, i cambia amb els simptomas que ja
no es relaciona amb la gent,no fa els deures,esta molt despistat.
Per això una de les solucions es avisar al centre en la situació
que es troba la familia per a que es pugui actuar en cada moment.
Si a casa els pares es troben en conflicte afectara als fills,
ja que aquests es donaran compte i començaran a sentirse
insegurs si la seva familia sortira al davant o no.
A més a més els pares deixaran una mica l'atenció dels fills i si es senten
abandonats repercutira a l'ambient academic.
Les repercusions en l'aprenentatge es mostren probablement tant immediatament
es produeix el divorci i després a llarg termini amb el seu caracter davant les personas,els companys,el professorat.
Sens dupte una ruptura familiar com es el divorci afecta als fills d'una manera inevitable però si es pot disminuir aquest efecte negatiu,ja que els pares son responsables de la nostra educació i un dels pitjors problemes que es pot produir a causa d'un trencament familiar és el fracàs escolar que es produira en els fills si no hi tenen hàbits,ni empemta per part dels familiars.
avantguardisme
Definició
Van sorgir diferents grups d'avantguarda que des dels punts de vista més diversos i plantejant alternatives i objectius igualment diferents, qüestionaren la cultura tradicional.
El cubisme proposava que en la natura existien tres formes fonamentals a partir de les quals es formava la resta de coses, aquestes eren l'esfera, el con i el cilindre.
el futurisme
El seu tema es la adoració de la ciència, la tècnica i de la màquina com instrument multiplicador dels poders de l'home.Entre les seves idees estan la negació del passat, amor a la temeritat i al perill, exaltació de lo esportiu, de la velocitat.
el dadaisme
Amb la fi d'expressar l'oposició de tots els valors socials i estètics del moment els dadaistes recorrien amb freqüència a la utilització de mètodes artístics i literaris que no s'entenien, que es recolzen en l'absurd, incoherent e irracional. Les seves presentacions teatrals i els seus manifestos buscaven impressionar o deixar perplex al públic amb l'objectiu que aquest reconsideràs els valors d'aquesta forma.
el surrealisme
Com el dadaisme, el surrealisme emfatitzat en paper del inconscient en l'activitat creadora, però lo utilitzava d'una forma molt més ordenada i seriosa.
Moviments
Els moviments d'avantguarda van ser nombrosos, però els que més transcendència han tingut són el Cubisme, el Futurisme, tots dos anteriors a la Primera Gran Guerra, i el Dadaisme i el Surrealisme, posteriors i en part nascuts a conseqüència de la Primera Guerra Mundial.
definició de cal·ligrama
Cal·ligrama: composició poètica que expressa visualment, mitjançant la tipografia, el dibuix, el tema o idea bàsica.
Van sorgir diferents grups d'avantguarda que des dels punts de vista més diversos i plantejant alternatives i objectius igualment diferents, qüestionaren la cultura tradicional.
El cubisme proposava que en la natura existien tres formes fonamentals a partir de les quals es formava la resta de coses, aquestes eren l'esfera, el con i el cilindre.
el futurisme
El seu tema es la adoració de la ciència, la tècnica i de la màquina com instrument multiplicador dels poders de l'home.Entre les seves idees estan la negació del passat, amor a la temeritat i al perill, exaltació de lo esportiu, de la velocitat.
el dadaisme
Amb la fi d'expressar l'oposició de tots els valors socials i estètics del moment els dadaistes recorrien amb freqüència a la utilització de mètodes artístics i literaris que no s'entenien, que es recolzen en l'absurd, incoherent e irracional. Les seves presentacions teatrals i els seus manifestos buscaven impressionar o deixar perplex al públic amb l'objectiu que aquest reconsideràs els valors d'aquesta forma.
el surrealisme
Com el dadaisme, el surrealisme emfatitzat en paper del inconscient en l'activitat creadora, però lo utilitzava d'una forma molt més ordenada i seriosa.
Moviments
Els moviments d'avantguarda van ser nombrosos, però els que més transcendència han tingut són el Cubisme, el Futurisme, tots dos anteriors a la Primera Gran Guerra, i el Dadaisme i el Surrealisme, posteriors i en part nascuts a conseqüència de la Primera Guerra Mundial.
definició de cal·ligrama
Cal·ligrama: composició poètica que expressa visualment, mitjançant la tipografia, el dibuix, el tema o idea bàsica.
noucentisme
El Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat. Manifesten una preponderància de la línia respecte al color i defensen la sobrietat expressiva. És una reacció en contra del liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el laïcisme. Valora més la intel·ligència que la sensibilitat.
Diferència entre modernistes i noucentistes:
A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d’autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.
Eugeni d'Ors i el noucentisme:
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. D’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell.
Diferència entre modernistes i noucentistes:
A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d’autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.
Eugeni d'Ors i el noucentisme:
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. D’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell.
divendres, 28 de novembre del 2008
Noucentisme
Cançoneta incerta
·El tema del poema és el dubte de que ens deparara la vida.
·El camí es refereix a la nostra vida
· personificació: "...Company de solitud..."
·interrogació retorica: "...Aquest camí tan fi,tan fi, qui sap on mena?..."
·antítesi: " trist o somrient "
·El tema del poema és el dubte de que ens deparara la vida.
·El camí es refereix a la nostra vida
· personificació: "...Company de solitud..."
·interrogació retorica: "...Aquest camí tan fi,tan fi, qui sap on mena?..."
·antítesi: " trist o somrient "
Modernisme
Preguntes retoriques
Per què vessar la sang inútil?
On són els barcos?
On són els fills?
On ets,Espanya?
No sents la meva veu atronadora?
que et parla entre perills?
Has des`près d'entendre an els teus fills?
·Crec que el tema del poema és la separació de la llengua española i el català. Com a segon tema hi ha la solidaritat amb les persones que van a la guerra a lluitar.
Per què vessar la sang inútil?
On són els barcos?
On són els fills?
On ets,Espanya?
No sents la meva veu atronadora?
que et parla entre perills?
Has des`près d'entendre an els teus fills?
·Crec que el tema del poema és la separació de la llengua española i el català. Com a segon tema hi ha la solidaritat amb les persones que van a la guerra a lluitar.
dijous, 20 de novembre del 2008
Modernisme
·La vaca es va quedar cega a causa d'un pedrada que li va fer un noi.
·La vaca podría tenir una similitud amb les persones de la societat que tenen aquest problema o un altre i es marginen o són marginades per els altres.
·Podem relacionar el poema amb el modernisme,veient la situació de Espanya en aquell moment amb Europa,el nostre endarreriment que podria haver-hi causat que ens anul·lesin com a país,minimament important, i quedessim marginats.
· La diferència entre els dos poemes es que la vaca cega ens el mostren com un personatge marginat,trist i dramatic. I en canvi la vaca suïsa lluita i te coratge per a seguir endavant encara que tambe estigui ferida.
·La vaca podría tenir una similitud amb les persones de la societat que tenen aquest problema o un altre i es marginen o són marginades per els altres.
·Podem relacionar el poema amb el modernisme,veient la situació de Espanya en aquell moment amb Europa,el nostre endarreriment que podria haver-hi causat que ens anul·lesin com a país,minimament important, i quedessim marginats.
· La diferència entre els dos poemes es que la vaca cega ens el mostren com un personatge marginat,trist i dramatic. I en canvi la vaca suïsa lluita i te coratge per a seguir endavant encara que tambe estigui ferida.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Narració d'una situació de perill
Una nit, vam sortir de festa uns cuants amics amb el cotxe . Dintre del local un d’ells va tenir una baralla amb un noi a causa d’una empenta produida pel meu amic. Una vegada vam estar fora del local amb el pensament de anar cap a casa,ja que era massa tard, el meu amic es va trobar amb el noi amb el que abans, a la discoteca, había tingut la baralla.
No ens va donar temps a reaccionar i quan ens vam adonar estaben els dos per terra enganxats i donant-se cops. Jo no sabia que fer davant aquesta situación però vaig aconseguir cridar als altres acompanyants del cotxe per que vinguessin ha aturar-los. Una vegada vam estar els cinc al cotxe li vaig demanar a en Lluis que había tingut l’enfrontament que em deixes conduir a mi, pero em va dir “ Jo controlo ”. Va arrencar el cotxe i tots vam notar que no estaba bé, no paraba de cridar molt nervios, volent anar a buscar al noi de la baralla però per sort el vam convencer per que anessim cap a casa. Una vegada a l’autopista va començar a pujar la velocitat fins que li vaig dir que pares que no continues anant tan depressa. No ho va fer, al contrari va pujar la velocitat, anavem a 140km/h amb una persona que s’acababa de barallar,y que a sobre había begut. En aquell moment tots ens van adonar que la cosa no aniria be,aixì que li vam dir que pares que conduiria un altre fins a casa,però si va negar i va pujar la velocitat encara més,i a mesura que augmentaba la velocitat augmentaba el perill de tenir un accident. Continuaba esquivant els cotxes de manera brusca,i sense ser conscient de les conseqüencies que aquesta bogeria podría portar. No sabiem que fer aixì que ens vam posar els cinturons de seguretat i vam tractar de calmar-lo. En aquesta situación,una amiga meva es va posar a plorar,per l’impotencia de no poder fer res,només de pensar que la seva vida estaba a mans d’una persona beguda,nerviosa i la qual acababa de sofrir cops al cap i a varies parts del cos.
Per fi vam arribar a la sortida del nostre poble i nose perque tots vam començar a tranquilitzarnos, inclos el conductor. Va baixar la velocitat i el cotxe es trovaba en silenci. Una vegada al nostre barri vam fer una parada a un parc, allí vam parlar amb ell una vegada estaba millor.Tots vam estar d’acord de no tornar a pujar al cotxe amb ell, i molt menys begut.
No ens va donar temps a reaccionar i quan ens vam adonar estaben els dos per terra enganxats i donant-se cops. Jo no sabia que fer davant aquesta situación però vaig aconseguir cridar als altres acompanyants del cotxe per que vinguessin ha aturar-los. Una vegada vam estar els cinc al cotxe li vaig demanar a en Lluis que había tingut l’enfrontament que em deixes conduir a mi, pero em va dir “ Jo controlo ”. Va arrencar el cotxe i tots vam notar que no estaba bé, no paraba de cridar molt nervios, volent anar a buscar al noi de la baralla però per sort el vam convencer per que anessim cap a casa. Una vegada a l’autopista va començar a pujar la velocitat fins que li vaig dir que pares que no continues anant tan depressa. No ho va fer, al contrari va pujar la velocitat, anavem a 140km/h amb una persona que s’acababa de barallar,y que a sobre había begut. En aquell moment tots ens van adonar que la cosa no aniria be,aixì que li vam dir que pares que conduiria un altre fins a casa,però si va negar i va pujar la velocitat encara més,i a mesura que augmentaba la velocitat augmentaba el perill de tenir un accident. Continuaba esquivant els cotxes de manera brusca,i sense ser conscient de les conseqüencies que aquesta bogeria podría portar. No sabiem que fer aixì que ens vam posar els cinturons de seguretat i vam tractar de calmar-lo. En aquesta situación,una amiga meva es va posar a plorar,per l’impotencia de no poder fer res,només de pensar que la seva vida estaba a mans d’una persona beguda,nerviosa i la qual acababa de sofrir cops al cap i a varies parts del cos.
Per fi vam arribar a la sortida del nostre poble i nose perque tots vam començar a tranquilitzarnos, inclos el conductor. Va baixar la velocitat i el cotxe es trovaba en silenci. Una vegada al nostre barri vam fer una parada a un parc, allí vam parlar amb ell una vegada estaba millor.Tots vam estar d’acord de no tornar a pujar al cotxe amb ell, i molt menys begut.
divendres, 14 de novembre del 2008
Modernisme i modernistes
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample. Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial. Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.
__________
El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors, que actuen en el món de l'art, la literatura, la música, etc., s'articulen al voltant d'un mateix programa. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa (1889-1893), n'és la plataforma més influent, ja que acull i promou tot el que siguin iniciatives innovadores. Al costat de la revista, les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas —hereus directes dels pintors impressionistes francesos— a la Sala Parés de Barcelona, les festes modernistes de Sitges, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe de l'arribada d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques: arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
_________
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
D'acord amb Francisco Rico, la paraula «Modernisme» va ser un calc d'una tendència heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lleó XIII i Pío X, i debatuda en les dues últimes dècades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat.
Prudenci Bertrana: Abandona la pintura i l'any 1902 entra en la redacció de la revista conservadora "Vida" que recollia els aspectes més significatius del modernisme i en la qual Bertrana publica comentaris sobre art i literatura i alguns contes com "La Guineu" un relat d'ambient rural.
Raimon Casellas: A partir de 1882 com a redactor del diari "La Vanguardia" inicia les seves activitats com a teòric del Modernisme conjuntament amb altres artistes com Rusiñol i Casas. En aquest sentit, va prendre part a les Festes Modernistes que organitzava Rusiñol a Sitges.
Víctor Català : Es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que donà nom al gènere, al qual seguiren Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra.
Joan Puig i Ferreter: A Reus, s’integrà al grup literari que es reunia a la llibreria de Josep Aladern, i d’aquesta manera es vinculà al modernisme.
Santiago Rusiñol : Va escriure "Els Quatre Gats" que reunia artistes i escriptors d’avantguarda.En aquesta època adquirí a Sitges una casa en la que va fundar el "Cau Ferrat" i també organitzà en aquesta població les famoses festes Modernistes.
Joaquim Ruyra : Destaca per la psicologia de personatges en relats com "La Fineta" i "Jacobé" on s'hi revela la visió fatalista del món. També destaca la seva font folklòrica i popular amb relats com "La vetlla dels morts" o "El malcontent".
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample. Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial. Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.
__________
El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors, que actuen en el món de l'art, la literatura, la música, etc., s'articulen al voltant d'un mateix programa. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa (1889-1893), n'és la plataforma més influent, ja que acull i promou tot el que siguin iniciatives innovadores. Al costat de la revista, les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas —hereus directes dels pintors impressionistes francesos— a la Sala Parés de Barcelona, les festes modernistes de Sitges, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe de l'arribada d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques: arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
_________
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
D'acord amb Francisco Rico, la paraula «Modernisme» va ser un calc d'una tendència heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lleó XIII i Pío X, i debatuda en les dues últimes dècades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat.
Prudenci Bertrana: Abandona la pintura i l'any 1902 entra en la redacció de la revista conservadora "Vida" que recollia els aspectes més significatius del modernisme i en la qual Bertrana publica comentaris sobre art i literatura i alguns contes com "La Guineu" un relat d'ambient rural.
Raimon Casellas: A partir de 1882 com a redactor del diari "La Vanguardia" inicia les seves activitats com a teòric del Modernisme conjuntament amb altres artistes com Rusiñol i Casas. En aquest sentit, va prendre part a les Festes Modernistes que organitzava Rusiñol a Sitges.
Víctor Català : Es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que donà nom al gènere, al qual seguiren Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra.
Joan Puig i Ferreter: A Reus, s’integrà al grup literari que es reunia a la llibreria de Josep Aladern, i d’aquesta manera es vinculà al modernisme.
Santiago Rusiñol : Va escriure "Els Quatre Gats" que reunia artistes i escriptors d’avantguarda.En aquesta època adquirí a Sitges una casa en la que va fundar el "Cau Ferrat" i també organitzà en aquesta població les famoses festes Modernistes.
Joaquim Ruyra : Destaca per la psicologia de personatges en relats com "La Fineta" i "Jacobé" on s'hi revela la visió fatalista del món. També destaca la seva font folklòrica i popular amb relats com "La vetlla dels morts" o "El malcontent".
divendres, 7 de novembre del 2008
L'escola Mallorquina
L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
"L'escola mallorquina" té dos sentits.
En sentit ample, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
"L'escola mallorquina" té dos sentits.
En sentit ample, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.
divendres, 31 d’octubre del 2008
L'amor adolescent i l'amor adult
De l’amor adolescent i l’amor adult (sempre s'ha comentat que tenen moltes caracteristíques iguals però també moltes de diferentes. Jo crec moltes que si pensem bé i els analitzem podem arribar a la conclusió que tenen grans similituds, però a la vegada petites diferències.
Es diu que l’amor adolescent és molt menys passional i molt menys intens que l’amor adult ja que molts adolescents només tenen rotllos per passar l’estona i els adults normalment busquen relacions més serioses amb molta més estabilitat. Però no totes les vegades és així.
L’amor a l’adolescència també es passional, romàntic o intens,pot ser no es tan madur pero això no vol dir que no hi aixi amor. Pot durar menys però això no vol dir que el poc temps que duri no es visqui amb passió. En canvi, a una edat més adulta la gent quan busca una relació pensa quasi sempre més en trobar una parella estable, formar una família,tenir una casa o pis.Però no sempre es aixi també hi han adults que busquen una parella inestable, per una nit o per uns dies només per plaer o perquè necessiten afecte. Totes dues poden ser intensas o romàntiques, i qui sap,pot ser en un principi siguin esporàdiquess i despres tinguin una finalitat d'amor durador.
Per això no podem diferenciar l’amor per l’edat del amants sinó per la finalitat que tenen aquests a l’hora de buscar parella. Com moltes vegades es diu: “A l’amor, l’edat no té cap paper”.
Es diu que l’amor adolescent és molt menys passional i molt menys intens que l’amor adult ja que molts adolescents només tenen rotllos per passar l’estona i els adults normalment busquen relacions més serioses amb molta més estabilitat. Però no totes les vegades és així.
L’amor a l’adolescència també es passional, romàntic o intens,pot ser no es tan madur pero això no vol dir que no hi aixi amor. Pot durar menys però això no vol dir que el poc temps que duri no es visqui amb passió. En canvi, a una edat més adulta la gent quan busca una relació pensa quasi sempre més en trobar una parella estable, formar una família,tenir una casa o pis.Però no sempre es aixi també hi han adults que busquen una parella inestable, per una nit o per uns dies només per plaer o perquè necessiten afecte. Totes dues poden ser intensas o romàntiques, i qui sap,pot ser en un principi siguin esporàdiquess i despres tinguin una finalitat d'amor durador.
Per això no podem diferenciar l’amor per l’edat del amants sinó per la finalitat que tenen aquests a l’hora de buscar parella. Com moltes vegades es diu: “A l’amor, l’edat no té cap paper”.
dijous, 30 d’octubre del 2008
Literatura
Bonaventura Carles Arribau: La pàtria
Ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la primera meitat del segle XIX i amb el qual s'obre el període contemporani de la literatura catalana. Consisteix, sobretot, en una difusió progressiva de la consciència de cultura autònoma i, en conseqüència, en un increment molt notable de la producció literària en català . Els Autors de gran qualitat mes destacables d'aquest periode,que es revelaren al darrer terç del segle XIX. vinculats als Jocs Floralc son Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Emili Vilanova, Narcís Oller, Francesc Pelagi Briz o Josep Pin i Soler, junt amb crítics com Joan Sardà o Josep Yxart, alhora que s'hi incorporaven autors fins aleshores allunyats com Frederic Soler.
Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins
·Trobar mots:
flaire;lo món; ma infantesa;palmeres; lleugeres; qui oir; sos espills
- La contemplació del paisatge com instrument per enetendre's un mateix.
"...Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;..."
- L'evocació del passat i l'incertesa del futur.
"...Aixequí tants castells en eixes ribes
que m'ha aterrat lo vent..."
- La caducitat del temps.
"...A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
digue-me, què voldran?..."
( Elena, no he pogut fer les activitats interactives del xtec, no em surt res. )
divendres, 17 d’octubre del 2008
el meu treball de recerca de batxillerat
He triat el tema de la marihuana i l'alcohol.No entenc per què una substància és legal i una altra no. Llavors penso que podria realitzar el treball de recerca basant-me en aquesta pregunta, i així, resoldre el meu dubte referent a això.Arribar a una conclusió clara del per què de la legalitat d'una ( alcohol ) i de la il·legalitat de l'altra ( marihuana ) i si la llei hauria de canviar pel que fa a aquesta última, és a dir, “ legalització” de la marihuana. Una altra de les causes per les quals he triat aquest treball, és perque la marihuana em sembla un assumpte molt ampli i interessant des de diferents punts de vista: medic, social,jurídic, medicinal....
Durant molts anys la marihuana a estat i segueix sent un problema molt polèmic en infinitat de països, tant productors com de consumidors. D'aquí que també que em vulgui acostar amb aquest treball a aquesta polemica i resoldre els meus dubtes sobre el món de la marihuana i les seves conseqüències. Poso un exemple, que Espanya existeix uns determinats negocis per a la destil·lació de les diferents begudes alcoholicas a part d'una determinada cultura sobre l'alcohol, mentre que per a la marihuana no hi ha existència del seu cultiu com negoci econòmic i si ho hi ha és il·legal, així com una tradició cultural sobre el seu consum, encara que cada vegada està més estès el seu consum en la població juvenil en la qual em trobo. I em pregunto per què no pot haver cultius, igual que el de patates o melons, per posar un exemple, i ser un negoci tan legal com altres? La justificació de les nostres autoritats ens diu que la marihuana és perjudicial per a la joventut. Contraposant-se sobre la marihuana enfront de la permissivitat amb l'alcohol. Els botellones estan cada vegada més de moda i l'alcohol es consumeix cada vegada amb més freqüència i naturalitat. Aquesta sèrie de dubtes, són els quals em van dur a prendre la decisió del tema del meu treball. Espero aclarir-les.
Durant molts anys la marihuana a estat i segueix sent un problema molt polèmic en infinitat de països, tant productors com de consumidors. D'aquí que també que em vulgui acostar amb aquest treball a aquesta polemica i resoldre els meus dubtes sobre el món de la marihuana i les seves conseqüències. Poso un exemple, que Espanya existeix uns determinats negocis per a la destil·lació de les diferents begudes alcoholicas a part d'una determinada cultura sobre l'alcohol, mentre que per a la marihuana no hi ha existència del seu cultiu com negoci econòmic i si ho hi ha és il·legal, així com una tradició cultural sobre el seu consum, encara que cada vegada està més estès el seu consum en la població juvenil en la qual em trobo. I em pregunto per què no pot haver cultius, igual que el de patates o melons, per posar un exemple, i ser un negoci tan legal com altres? La justificació de les nostres autoritats ens diu que la marihuana és perjudicial per a la joventut. Contraposant-se sobre la marihuana enfront de la permissivitat amb l'alcohol. Els botellones estan cada vegada més de moda i l'alcohol es consumeix cada vegada amb més freqüència i naturalitat. Aquesta sèrie de dubtes, són els quals em van dur a prendre la decisió del tema del meu treball. Espero aclarir-les.
dimecres, 15 d’octubre del 2008
LITERATURA
AUSIÀS MARCH
En primer lloc Ausiàs March compara el seu amor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta en la mar. Com no aconsegueis el amor correspost l'unica sortida que li queda és anar difonent el seu orgull per tot arreu.
JORDI DE SANT JORDI
Trobem el tema de la solitud als versos:
"Privat d'amics, de béns i de senyor..."
"...lluny de tot bé,fart d'enuig i tristor..."
"...no veig a ningú que de mi tingui cura..."
"...ara el meu cor la tristesa fretura..."
Parts del poema on trobem els lligams amb el seu senyor:
"...pel meu senyor a qui de cor servia,
d'armes sobrat i per major poder..."
"també el rei,el rei liberal
que m'ajuda tan gentilmenta banda..."
"ell me'n traurà,car ell és qui em comanda"
"Rei virtuós, senyor meu natural,
tots els presents us fem una demanda:
que recordeu que vostra sang reial
no decebé els de la vostra banda."
En primer lloc Ausiàs March compara el seu amor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta en la mar. Com no aconsegueis el amor correspost l'unica sortida que li queda és anar difonent el seu orgull per tot arreu.
JORDI DE SANT JORDI
Trobem el tema de la solitud als versos:
"Privat d'amics, de béns i de senyor..."
"...lluny de tot bé,fart d'enuig i tristor..."
"...no veig a ningú que de mi tingui cura..."
"...ara el meu cor la tristesa fretura..."
Parts del poema on trobem els lligams amb el seu senyor:
"...pel meu senyor a qui de cor servia,
d'armes sobrat i per major poder..."
"també el rei,el rei liberal
que m'ajuda tan gentilmenta banda..."
"ell me'n traurà,car ell és qui em comanda"
"Rei virtuós, senyor meu natural,
tots els presents us fem una demanda:
que recordeu que vostra sang reial
no decebé els de la vostra banda."
dijous, 9 d’octubre del 2008
GUILLEM DE BERGUEDÀ
Sirventès: Vehicle d'ira, de l'odi, de la reprensió moralitzadora, de l'atac personal i de l'exposició, de vegades polèmica, d'idees que avui en diríem "polítiques". Amb el sirventès els trobadors exposen conceptes immediats o remots, particulars o generals, que res no tenen a veure amb l'amor.
A la canço podem veure trets característics de l'estil trobadoresc sirventès.El principal és l'atac al seu veï,molt propia en aquest tipus de poesia.El tracta amb odi,designant-lo com a traïdor i persona mentidera.Veiem que la canço té entonada i es pot memoritzar, amb la repetició de la tornada i la rima de quasi totes les estrofes.La ridiculació continuament de les dents del veï,del seu físic fins acusar-ho de lladre.Totes aquestes característiques de l'estil trobadoresc del sirventès.
En cuant als defectes i vicis que trobat:-falsari-lladre-traïdor-óbes-poca cosa
A la canço podem veure trets característics de l'estil trobadoresc sirventès.El principal és l'atac al seu veï,molt propia en aquest tipus de poesia.El tracta amb odi,designant-lo com a traïdor i persona mentidera.Veiem que la canço té entonada i es pot memoritzar, amb la repetició de la tornada i la rima de quasi totes les estrofes.La ridiculació continuament de les dents del veï,del seu físic fins acusar-ho de lladre.Totes aquestes característiques de l'estil trobadoresc del sirventès.
En cuant als defectes i vicis que trobat:-falsari-lladre-traïdor-óbes-poca cosa
dimecres, 1 d’octubre del 2008
RAMON LLULL
Gracies a Ramon Llull la prosa va experimentar un gran impuls. Com podem veura l'autor utilitza el poema com a mitja d'expressió del seu pensament teologic.Això deriva de la seva vivença en 1262,aproximadament, de l'aparició deu crusificat,la cual li va causar un cambi radical en la seva manera de veure el món.A partir d'aquell moment dedica la seva vida i la seva obra a tractar de cambiar als infidels i a la defensa d ela fe cristiana.Podem veure com ja al titol ens exposa a qui va adreçat el fragment.Abans de l'aparició,les seves obres tenien musicalitat,eres de temes amorosos i això es veu reflectit desprès en aquest que com podem veure te aquestes característiques de canço amorosa religiosa.La seva fe l'impulsa a viatjar per a convencer i tractar de fer aquest canvi en les persones,això fa que esmenti Suria(Siria) a consequencia del seu viatje a l'Orient Mitja predicant l'ajut als infidels,i la expansio de la fe cristiana.Continuament exalta la bellesa de la verge Maria.
Per que ens enamorem?
El per que de l'enamorament no té una resposta definitiva ni clara, cada persona es unica i cada relació es diferent a un altre.Moltes persones creuen que sentir amor per una persona es estar enamorat,però s’equivoquen, abans d’això pot haver-hi passio,tendressa,estima, que són les que fan que s’arribi a aquest sentiment tant gran.
Les qualitats essencials que les persones desitgen en una parella defineixen al prototip de persona que busquem i que fara que aquesta relació funcioni, però si algú dels dos no complaeix a l’altre es produira el conflicte,que es probablement el que fara que moltes parellas tinguin un desamor. Si la parella esta satisfeta mutuament, aquest principi d’amor cada vegada sera mes fort i tractaran de fer el possible per no separarse i conseguir un amor a llarg termini la cual cosa casi sempre porta al compromís. Per arribar aquest enamorament la gent busca un diseny mental de la seva persona perfecta,casi sempre que sigui amable, comprensiva, inteligent, fiable, estable, poc exigent, atractiva i sana. Avui dia no busquen una persona que no compleixi amb les cualitats que cadascu desitga. Una vegada las compleix, veiem en aquesta persona a un ésser encantador que ens captiva per una sèrie de qualitats que ens agraden i ens atreuen, la seva manera de ser, comportar-se, moure's, bellesa, intel·ligència, etc. Fins i tot de vegades no trobem una causa objectiva i concreta que justifiqui els sentiments que experimentem. Quan la persona enamorada és corresposta, sent un desig irresistible de estar amb l'altra persona, de conèixer-la i de compartir la seva vida. Però quan això no és així i l'enamorat no és correspost, es presenta un sentiment de tristesa i frustració que s’haurà d'anar superant per a sortir d'aquest estat. Una cosa esta clara, es sap que estem enamorats cuan veiem aquesta persona unica.
Les qualitats essencials que les persones desitgen en una parella defineixen al prototip de persona que busquem i que fara que aquesta relació funcioni, però si algú dels dos no complaeix a l’altre es produira el conflicte,que es probablement el que fara que moltes parellas tinguin un desamor. Si la parella esta satisfeta mutuament, aquest principi d’amor cada vegada sera mes fort i tractaran de fer el possible per no separarse i conseguir un amor a llarg termini la cual cosa casi sempre porta al compromís. Per arribar aquest enamorament la gent busca un diseny mental de la seva persona perfecta,casi sempre que sigui amable, comprensiva, inteligent, fiable, estable, poc exigent, atractiva i sana. Avui dia no busquen una persona que no compleixi amb les cualitats que cadascu desitga. Una vegada las compleix, veiem en aquesta persona a un ésser encantador que ens captiva per una sèrie de qualitats que ens agraden i ens atreuen, la seva manera de ser, comportar-se, moure's, bellesa, intel·ligència, etc. Fins i tot de vegades no trobem una causa objectiva i concreta que justifiqui els sentiments que experimentem. Quan la persona enamorada és corresposta, sent un desig irresistible de estar amb l'altra persona, de conèixer-la i de compartir la seva vida. Però quan això no és així i l'enamorat no és correspost, es presenta un sentiment de tristesa i frustració que s’haurà d'anar superant per a sortir d'aquest estat. Una cosa esta clara, es sap que estem enamorats cuan veiem aquesta persona unica.
dimecres, 24 de setembre del 2008
'*Paola*'
Benvinguts al meu bloc!
No esta molt currat,pero mica a mica :)
Espero acabar dominant això i sera es bloc mes guapo! jaja
petons !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
