Cançoneta incerta
·El tema del poema és el dubte de que ens deparara la vida.
·El camí es refereix a la nostra vida
· personificació: "...Company de solitud..."
·interrogació retorica: "...Aquest camí tan fi,tan fi, qui sap on mena?..."
·antítesi: " trist o somrient "
divendres, 28 de novembre del 2008
Modernisme
Preguntes retoriques
Per què vessar la sang inútil?
On són els barcos?
On són els fills?
On ets,Espanya?
No sents la meva veu atronadora?
que et parla entre perills?
Has des`près d'entendre an els teus fills?
·Crec que el tema del poema és la separació de la llengua española i el català. Com a segon tema hi ha la solidaritat amb les persones que van a la guerra a lluitar.
Per què vessar la sang inútil?
On són els barcos?
On són els fills?
On ets,Espanya?
No sents la meva veu atronadora?
que et parla entre perills?
Has des`près d'entendre an els teus fills?
·Crec que el tema del poema és la separació de la llengua española i el català. Com a segon tema hi ha la solidaritat amb les persones que van a la guerra a lluitar.
dijous, 20 de novembre del 2008
Modernisme
·La vaca es va quedar cega a causa d'un pedrada que li va fer un noi.
·La vaca podría tenir una similitud amb les persones de la societat que tenen aquest problema o un altre i es marginen o són marginades per els altres.
·Podem relacionar el poema amb el modernisme,veient la situació de Espanya en aquell moment amb Europa,el nostre endarreriment que podria haver-hi causat que ens anul·lesin com a país,minimament important, i quedessim marginats.
· La diferència entre els dos poemes es que la vaca cega ens el mostren com un personatge marginat,trist i dramatic. I en canvi la vaca suïsa lluita i te coratge per a seguir endavant encara que tambe estigui ferida.
·La vaca podría tenir una similitud amb les persones de la societat que tenen aquest problema o un altre i es marginen o són marginades per els altres.
·Podem relacionar el poema amb el modernisme,veient la situació de Espanya en aquell moment amb Europa,el nostre endarreriment que podria haver-hi causat que ens anul·lesin com a país,minimament important, i quedessim marginats.
· La diferència entre els dos poemes es que la vaca cega ens el mostren com un personatge marginat,trist i dramatic. I en canvi la vaca suïsa lluita i te coratge per a seguir endavant encara que tambe estigui ferida.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Narració d'una situació de perill
Una nit, vam sortir de festa uns cuants amics amb el cotxe . Dintre del local un d’ells va tenir una baralla amb un noi a causa d’una empenta produida pel meu amic. Una vegada vam estar fora del local amb el pensament de anar cap a casa,ja que era massa tard, el meu amic es va trobar amb el noi amb el que abans, a la discoteca, había tingut la baralla.
No ens va donar temps a reaccionar i quan ens vam adonar estaben els dos per terra enganxats i donant-se cops. Jo no sabia que fer davant aquesta situación però vaig aconseguir cridar als altres acompanyants del cotxe per que vinguessin ha aturar-los. Una vegada vam estar els cinc al cotxe li vaig demanar a en Lluis que había tingut l’enfrontament que em deixes conduir a mi, pero em va dir “ Jo controlo ”. Va arrencar el cotxe i tots vam notar que no estaba bé, no paraba de cridar molt nervios, volent anar a buscar al noi de la baralla però per sort el vam convencer per que anessim cap a casa. Una vegada a l’autopista va començar a pujar la velocitat fins que li vaig dir que pares que no continues anant tan depressa. No ho va fer, al contrari va pujar la velocitat, anavem a 140km/h amb una persona que s’acababa de barallar,y que a sobre había begut. En aquell moment tots ens van adonar que la cosa no aniria be,aixì que li vam dir que pares que conduiria un altre fins a casa,però si va negar i va pujar la velocitat encara més,i a mesura que augmentaba la velocitat augmentaba el perill de tenir un accident. Continuaba esquivant els cotxes de manera brusca,i sense ser conscient de les conseqüencies que aquesta bogeria podría portar. No sabiem que fer aixì que ens vam posar els cinturons de seguretat i vam tractar de calmar-lo. En aquesta situación,una amiga meva es va posar a plorar,per l’impotencia de no poder fer res,només de pensar que la seva vida estaba a mans d’una persona beguda,nerviosa i la qual acababa de sofrir cops al cap i a varies parts del cos.
Per fi vam arribar a la sortida del nostre poble i nose perque tots vam començar a tranquilitzarnos, inclos el conductor. Va baixar la velocitat i el cotxe es trovaba en silenci. Una vegada al nostre barri vam fer una parada a un parc, allí vam parlar amb ell una vegada estaba millor.Tots vam estar d’acord de no tornar a pujar al cotxe amb ell, i molt menys begut.
No ens va donar temps a reaccionar i quan ens vam adonar estaben els dos per terra enganxats i donant-se cops. Jo no sabia que fer davant aquesta situación però vaig aconseguir cridar als altres acompanyants del cotxe per que vinguessin ha aturar-los. Una vegada vam estar els cinc al cotxe li vaig demanar a en Lluis que había tingut l’enfrontament que em deixes conduir a mi, pero em va dir “ Jo controlo ”. Va arrencar el cotxe i tots vam notar que no estaba bé, no paraba de cridar molt nervios, volent anar a buscar al noi de la baralla però per sort el vam convencer per que anessim cap a casa. Una vegada a l’autopista va començar a pujar la velocitat fins que li vaig dir que pares que no continues anant tan depressa. No ho va fer, al contrari va pujar la velocitat, anavem a 140km/h amb una persona que s’acababa de barallar,y que a sobre había begut. En aquell moment tots ens van adonar que la cosa no aniria be,aixì que li vam dir que pares que conduiria un altre fins a casa,però si va negar i va pujar la velocitat encara més,i a mesura que augmentaba la velocitat augmentaba el perill de tenir un accident. Continuaba esquivant els cotxes de manera brusca,i sense ser conscient de les conseqüencies que aquesta bogeria podría portar. No sabiem que fer aixì que ens vam posar els cinturons de seguretat i vam tractar de calmar-lo. En aquesta situación,una amiga meva es va posar a plorar,per l’impotencia de no poder fer res,només de pensar que la seva vida estaba a mans d’una persona beguda,nerviosa i la qual acababa de sofrir cops al cap i a varies parts del cos.
Per fi vam arribar a la sortida del nostre poble i nose perque tots vam començar a tranquilitzarnos, inclos el conductor. Va baixar la velocitat i el cotxe es trovaba en silenci. Una vegada al nostre barri vam fer una parada a un parc, allí vam parlar amb ell una vegada estaba millor.Tots vam estar d’acord de no tornar a pujar al cotxe amb ell, i molt menys begut.
divendres, 14 de novembre del 2008
Modernisme i modernistes
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample. Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial. Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.
__________
El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors, que actuen en el món de l'art, la literatura, la música, etc., s'articulen al voltant d'un mateix programa. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa (1889-1893), n'és la plataforma més influent, ja que acull i promou tot el que siguin iniciatives innovadores. Al costat de la revista, les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas —hereus directes dels pintors impressionistes francesos— a la Sala Parés de Barcelona, les festes modernistes de Sitges, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe de l'arribada d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques: arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
_________
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
D'acord amb Francisco Rico, la paraula «Modernisme» va ser un calc d'una tendència heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lleó XIII i Pío X, i debatuda en les dues últimes dècades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat.
Prudenci Bertrana: Abandona la pintura i l'any 1902 entra en la redacció de la revista conservadora "Vida" que recollia els aspectes més significatius del modernisme i en la qual Bertrana publica comentaris sobre art i literatura i alguns contes com "La Guineu" un relat d'ambient rural.
Raimon Casellas: A partir de 1882 com a redactor del diari "La Vanguardia" inicia les seves activitats com a teòric del Modernisme conjuntament amb altres artistes com Rusiñol i Casas. En aquest sentit, va prendre part a les Festes Modernistes que organitzava Rusiñol a Sitges.
Víctor Català : Es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que donà nom al gènere, al qual seguiren Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra.
Joan Puig i Ferreter: A Reus, s’integrà al grup literari que es reunia a la llibreria de Josep Aladern, i d’aquesta manera es vinculà al modernisme.
Santiago Rusiñol : Va escriure "Els Quatre Gats" que reunia artistes i escriptors d’avantguarda.En aquesta època adquirí a Sitges una casa en la que va fundar el "Cau Ferrat" i també organitzà en aquesta població les famoses festes Modernistes.
Joaquim Ruyra : Destaca per la psicologia de personatges en relats com "La Fineta" i "Jacobé" on s'hi revela la visió fatalista del món. També destaca la seva font folklòrica i popular amb relats com "La vetlla dels morts" o "El malcontent".
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample. Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial. Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.
__________
El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors, que actuen en el món de l'art, la literatura, la música, etc., s'articulen al voltant d'un mateix programa. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa (1889-1893), n'és la plataforma més influent, ja que acull i promou tot el que siguin iniciatives innovadores. Al costat de la revista, les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas —hereus directes dels pintors impressionistes francesos— a la Sala Parés de Barcelona, les festes modernistes de Sitges, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe de l'arribada d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques: arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
_________
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
D'acord amb Francisco Rico, la paraula «Modernisme» va ser un calc d'una tendència heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lleó XIII i Pío X, i debatuda en les dues últimes dècades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat.
Prudenci Bertrana: Abandona la pintura i l'any 1902 entra en la redacció de la revista conservadora "Vida" que recollia els aspectes més significatius del modernisme i en la qual Bertrana publica comentaris sobre art i literatura i alguns contes com "La Guineu" un relat d'ambient rural.
Raimon Casellas: A partir de 1882 com a redactor del diari "La Vanguardia" inicia les seves activitats com a teòric del Modernisme conjuntament amb altres artistes com Rusiñol i Casas. En aquest sentit, va prendre part a les Festes Modernistes que organitzava Rusiñol a Sitges.
Víctor Català : Es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que donà nom al gènere, al qual seguiren Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra.
Joan Puig i Ferreter: A Reus, s’integrà al grup literari que es reunia a la llibreria de Josep Aladern, i d’aquesta manera es vinculà al modernisme.
Santiago Rusiñol : Va escriure "Els Quatre Gats" que reunia artistes i escriptors d’avantguarda.En aquesta època adquirí a Sitges una casa en la que va fundar el "Cau Ferrat" i també organitzà en aquesta població les famoses festes Modernistes.
Joaquim Ruyra : Destaca per la psicologia de personatges en relats com "La Fineta" i "Jacobé" on s'hi revela la visió fatalista del món. També destaca la seva font folklòrica i popular amb relats com "La vetlla dels morts" o "El malcontent".
divendres, 7 de novembre del 2008
L'escola Mallorquina
L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
"L'escola mallorquina" té dos sentits.
En sentit ample, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
"L'escola mallorquina" té dos sentits.
En sentit ample, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
