Bonaventura Carles Arribau: La pàtria
Ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la primera meitat del segle XIX i amb el qual s'obre el període contemporani de la literatura catalana. Consisteix, sobretot, en una difusió progressiva de la consciència de cultura autònoma i, en conseqüència, en un increment molt notable de la producció literària en català . Els Autors de gran qualitat mes destacables d'aquest periode,que es revelaren al darrer terç del segle XIX. vinculats als Jocs Floralc son Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Emili Vilanova, Narcís Oller, Francesc Pelagi Briz o Josep Pin i Soler, junt amb crítics com Joan Sardà o Josep Yxart, alhora que s'hi incorporaven autors fins aleshores allunyats com Frederic Soler.
Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins
·Trobar mots:
flaire;lo món; ma infantesa;palmeres; lleugeres; qui oir; sos espills
- La contemplació del paisatge com instrument per enetendre's un mateix.
"...Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;..."
- L'evocació del passat i l'incertesa del futur.
"...Aixequí tants castells en eixes ribes
que m'ha aterrat lo vent..."
- La caducitat del temps.
"...A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
digue-me, què voldran?..."
( Elena, no he pogut fer les activitats interactives del xtec, no em surt res. )
1 comentari:
Tranquil•la per les activitats interactives, tothom hi ha tingut problemes.
- El resum és força complet. Has fet una bona feina.
- Pel que fa als mots, em sembla que no ens coneixes gaire tu, als valencians (és broma!). La forma dels pronoms àtons (son, sa, ma, mon, ton...) era molt utilitzada a la literatura d'abans de la reforma ortogràfica i normativa de Fabra. De la mateixa manera que l'article "Lo", molt utilitzat actualment a les Terres de l'Ebre, però emprat habitualment com a forma arcaica per alguns poetes.
Hi ha mots que no són pròpiament valencians, sinó que s'usen a tot el territori català.
Amb la tria dels versos has encertat la meitat:
- L'evocació del passat: estrofa 3a (podríem incloure també la 4a, que és la que has posat tu), `però on es veu més clar és en aquesta.
T'ha faltat la incertesa del futur: estrofa 8a.Tui l'has considerada com a representativa de la caducitat del temps.
- La caducitat del temps: 2 darreres estrofes: el poeta reflexiona sobre el fet que tard o d'hora acabarà morint.
Podria estar una miqueta millor, no creus? Sembla que no li posis tanta empenta com al principi (i a mi em tenies molt contenta, de veritat). A veure si et "reactives" i els resultats pugen com l'escuma(jaja). Segur que ho pots fer. Ànims!
Tens un 6. Intenta millorar aquest siset.
Publica un comentari a l'entrada